Qué es el climaterisme

Els fruits es classifiquen en climatèrics o no climatèrics segons la maduració sigui o no regulada principalment per l'etilè (C2H4), un gas que actua com fitohormona. En els primers, l'etilè és responsable de la maduració, en els segons no.

Fruits que són climatèrics són per exemple les pomes, peres, préssecs, nectarines, plàtans, figues, kiwis, caquis. Entre els fruits de plantes herbàcies, els melons i els tomàquets.

Els cítrics són exemples típics de fruits no climatèrics, no poden madurar separats de l'arbre i en ells l'etilè no regula la maduració, és a dir, no maduren per acció de l'etilè. No obstant això, l'etilè accelera la degradació de les clorofil·les, pigments responsables del color verd dels fruits. En els cítrics, el color no indica necessàriament el grau de maduresa. Per llei, per a la comercialització dels cítrics s'exigeix ​​un cert grau de coloració. Per aquesta raó s'aplica etilè, en camares, per tal d'desverdizar aquests fruits, és a dir, per raons cosmètic-legals.

Cal exceptuar les taronges del grup "València late", que per ser de collita tardana tendeixen a reverdir en l'arbre. Els fruits poden estar madurs per al seu consum i encara presentar coloracions lleugerament verdoses a la part superior, on es troba el mugró.

Si voleu saber més vegi aquest enllaç de wikipedia.